Llauradors arquitectes

.
Josep Pascual ha fet estes fotos per mostrar-nos el treball arquitectònic que han de fer els llauradors perquè les llavors que planten donen el seu fruit. Este laboriós treball tots sabem que està "molt ben pagat" i gaudix d'un "gran reconeixement social".

El tio Voro, la col xinesa i els conills

Feia dies que havia fet les fotografies i no sabia quina classe de verdura era. Esta vesprada li he preguntat a l'amo del camp, el tio Voro, i m'ha dit que era col xinesa de Shangai. La cosa curiosa és que m'ha comentat que les planta des de fa 4 anys i que no les ha tastades perquè li han dit que té un sabor amarg. A més, m'ha dit que el comerç que se les queda, les envia directament a França o Alemanya en avió.
Però el més interessant ha estat quan m'ha preguntat si imaginava el que estava fent amb un cabàs a la mà i fent muntonets amb el producte que portava dins. Clar, li he contestat que no ho sabia i m'ha dit que feia muntonets de garrofa triturada perquè se la menjaren els conills i no li foteren les cols.
.

El caqui

.
Són unes fotos que vaig fer a un camp de caquis despús-ahir. A poc a poc se n'estan plantant més per esta zona.

El caqui és originari del Japó i la Xina, de fet, el nom prové del japonés kaki. Ací va arribar a la segona meitat del XIX.

Des de fa uns quants anys es cultiva sistemàticament a la comarca de la Ribera del Xúquer, on ha arribat a substituir un producte tan tradicional, però tan devaluat, com la taronja.

És molt bo per a la salut el consum de caquis ja que tenen un alt contingut en vitamina C. Són rics en potassi, sucres i glucosa. Per la seua activitat antioxidant té efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, cataractes, problemes cardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.

El podem trobar a la venda a partir de mitjan octubre.

Passejant per l'antiga via xurra

.
L'altre dia el meu germà Pep va fer una passejada pel carril bici, fet sobre l'antiga via xurra, i va fer estes fotos que us mostrem. Ens interessa destacar les cases de llauradors que encara podem trobar al mig de l'horta. Estes cases van substituir les antigues barraques, que per cert, eren construccions de llauradors "pobres" que tenien arrendades les terres del voltant.
Blasco Ibáñez, retrata molt bé les condicions de vida d'estos llauradors en la seua novel·la "La Barraca".

L'HORTA DE VERA (1a part)

Hui he aprofitat mitja horeta que tenia lliure i he anat a l'Horta de Vera, que pertany als termes municipals de València i Alboraia. És l'antiga horta de Benimaclet i Alboraia. La séquia de Vera, braçal de la séquia mare de Rascanya, separa els dos termes. Ha sigut una visita molt curta. Així i tot, us mostre les primeres fotografies que fem a esta zona de l'Horta.

Davall podeu vore l'ermita i el molí de Vera, que estan restaurats de fa pocs anys (2006). El molí és un casal de molins hidràulics típics de l'horta valenciana, de 4 moles, i situat sobre la séquia de Vera, un braçal de la séquia mare de Rascanya. Era un molí fariner que es dedicava a moldre grans, sobretot blat, que era el principal aliment de la població. Data del segle XIV-XV. Fa uns 50 anys deixà d'estar en ús i ara s'utilitza com a museu etnològic.

Feu doble clic sobre les fotos per vore-les a pantalla completa

.
el molí sobre la séquia de Vera

.
casa/cases de camp (al fons El Cabanyal)

.
camps de xufes

Vídeo de Youtube sobre la pretenció de l'Ajuntament d'Alboraia de carregar-se moltes fanecades de l'Horta de Vera
http://www.youtube.com/watch?v=l1_AX09nVxQ

LA FIGUERA I LES FIGUES

Figuera a Massamagrell

.

Figuera a Massalfassar

.

.
La trobem de manera aïllada als camps o al costat de les cases de l'horta.
És una espècie que es creu originària de l'Àsia occidental i que junt a l'olivera i la vinya era un dels cultius de les antigues civilitzacions mediterrànies.
Resistix perfectament les nostres sequeres (la podem trobar a la muntanya), però es desenvolupa molt bé si hi ha humitat, per això se solen plantar a la vora de les séquies.
És una vertadera llàstima que siga una fruita en decadència, ja que és molt nutritiva i té múltiples qualitats medicinals. Les fresques són molt digestives; les seques actuen com a tònic, laxant, diürètic i expectorant. Estes es presenten per consumir de diverses maneres: assoles, amb coques, albardades (bunyol de figa), amb pa de figa, etc.
Es calcula que hi ha uns sis-cents tipus diferents. Ací algunes de les més conegudes són les napolitanes o negres, les verdals, les de "pessonet" o les de sang de rossí.


Dites:

Això són figues d'un altre paner
Fer figa
Eixa (dona, xica) és una figa
Any figuer, any ploraner
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat
Els pecats de la figa, Déu no els castiga
Este món està perdut per la figa i el canut
Tira més un pèl de figa que una maroma de "barco"
Xiques no patiu que la figa és per al piu
El més natural és la figa pa'l pardal
Tindre una figa com un cabàs

Cançó popular mallorquina:

Sa figa, per ésser bona ha de tenir tres senyals; clivellada i secallona i picada d'animals.

Barraca de fesols de la garrofa i carabasses

.
Hui us mostre estes fotos que he fet en un camp del Camí de l'Alqueria, a Massamagrell. Tot ell estava plantat de carabasseres, però el que m'ha interessat és la barraqueta o caseta de fesols de la garrofa. Per a qui no ho conega, el llaurador fa una caseta amb canyes perquè la planta s'enfile i s'enrame.
El fesol de la garrofa és conegut també amb altres noms: garrofó, bajocó, fesol de ferradura.
És una planta originària de l'Àmerica tropical i subtropical. Es planta molt en països càlids.
Per a nosaltres és un ingredient que no pot faltar en cap paella.