dilluns, 25 de juliol del 2011

El Blog en De Temporada

El programa De Temporada de Canal 9 s'ha posat en contacte amb nosaltres amb la intenció de mostrar als televidents el procés complet que realitzem per penjar una nova entrada al blog. Per a ensenyar-los-ho hem quedat amb José. Actualment jubilat i que en un campet que té passa els matins i cultiva tota classe de productes: carabasses, cacau, tomates, carxofes, albergínies, raïm, bajoques, etc. Tot per al consum de casa i sense utilitzar cap tipus de química.
Per mostrar alguna de les faenes que fa José i que són representatives del que fan la resta de llauradors, hem vist com desullava les plantes, per a què els fruits es facen de la grandària que pertoca o com lligava els ulls de les tomateres a les canyes per a què vagen enfilant-se sobre elles.
Un detall ben curiós ha estat vore com les cacaueres creen una espècie d'arrel que s'endinsa en la terra i al seu cap té com un fesolet que amb el temps es farà el cacau que tan agust ens mengem. O quan José ens ha contat que planta alfabegueres entre els pebrots per espantar la carapatella o pudenta (insecte) i així que no taque el fruit.
Este trosset de terra dóna per a unes quantes visites més, que segur que farem per a mostrar-vos tots els productes que cultiva José al llarg de tot l'any.
Donem les gràcies a l'amabilitat del protagonista d'esta entrada (José) i als treballadors de Canal 9 (Salvador, Ximo i Marc). Hem pasat un matí d'allò més entretingut i instructiu.




José mostrant les carabasseres
.
.
gravant la desullada
.
lligant els ulls de la tomatera
.
.
.

.
barraca de bajoca
desullant les pebroteres

alfabeguera junt als pebrots
carapatella o pudenta



cacau i tomateres
.
.
buscant els fesolets del cacau
.
.
2 fesolets de cacau
 

dijous, 21 de juliol del 2011

Alqueria de La Tanca

Al terme del Puig, a la vora de l'AP-7, es troba esta alqueria completament reformada. Al costat d'ella està la font de La Tanca.









divendres, 15 de juliol del 2011

Alqueries

Vos mostrem les imatges de 2 alqueries. La de Palles, situada al terme de Rafalell, entre Massamagrell i Massalfassar, però que pertany al terme de València ciutat i la de la Benjamina, situada a Massalfassar.

ALQUERIA DE PALLES 

L'Alqueria de Palles és una construcció del segle XVII, aproximadament. Pertany a la partida de Rafalell (València) i li dóna nom al camí que passa pel seu costat.





ALQUERIA DE LA BENJAMINA





dilluns, 11 de juliol del 2011

L'esbarzer

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor.
La móra, fruit de l'esbarzer, és una fruita dolça molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, de vegades, vins i licors. Les fulles dissecades, utilitzades com infusions, tenen propietats antisèptiques urinàries, diürètiques i lleument laxants. La mora negra o esbarzer conté vitamines A, B i C, sals minerals, i pel seu alt contingut de ferro és utilitzada per prevenir i combatre l'anèmia. Entre d'altres facultats, estudis recents van comprovar que l'elevat contingut de flavonoides (tanins que també tenen els vins negres) contribueix a prevenir càncer i disminuir el colesterol roïn.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. (Wiquipèdia)