dissabte, 19 de setembre del 2009

Passejant per l'antiga via xurra








                                                                                      
L'altre dia el meu germà Pep va fer una passejada pel carril bici, fet sobre l'antiga via xurra, i va fer estes fotos que us mostrem. Ens interessa destacar les cases de llauradors que encara podem trobar al mig de l'horta. Estes cases van substituir les antigues barraques, que per cert, eren construccions de llauradors "pobres" que tenien arrendades les terres del voltant.
Blasco Ibáñez, retrata molt bé les condicions de vida d'estos llauradors en la seua novel·la "La Barraca".

divendres, 11 de setembre del 2009

L'HORTA DE VERA (1a part)

Hui he aprofitat mitja horeta que tenia lliure i he anat a l'Horta de Vera, que pertany als termes municipals de València i Alboraia. És l'antiga horta de Benimaclet i Alboraia. La séquia de Vera, braçal de la séquia mare de Rascanya, separa els dos termes. Ha sigut una visita molt curta. Així i tot, us mostre les primeres fotografies que fem a esta zona de l'Horta.

Davall podeu vore l'ermita i el molí de Vera, que estan restaurats de fa pocs anys (2006). El molí és un casal de molins hidràulics típics de l'horta valenciana, de 4 moles, i situat sobre la séquia de Vera, un braçal de la séquia mare de Rascanya. Era un molí fariner que es dedicava a moldre grans, sobretot blat, que era el principal aliment de la població. Data del segle XIV-XV. Fa uns 50 anys deixà d'estar en ús i ara s'utilitza com a museu etnològic.

Feu doble clic sobre les fotos per vore-les a pantalla completa





.
el molí sobre la séquia de Vera

.
casa/cases de camp (al fons El Cabanyal)

.
camps de xufes


Vídeo de Youtube sobre la pretenció de l'Ajuntament d'Alboraia de carregar-se moltes fanecades de l'Horta de Vera
http://www.youtube.com/watch?v=l1_AX09nVxQ

dissabte, 5 de setembre del 2009

LA FIGUERA I LES FIGUES

Figuera a Massamagrell
.
Figuera a Massalfassar
.


.
La trobem de manera aïllada als camps o al costat de les cases de l'horta.
És una espècie que es creu originària de l'Àsia occidental i que junt a l'olivera i la vinya era un dels cultius de les antigues civilitzacions mediterrànies.
Resistix perfectament les nostres sequeres (la podem trobar a la muntanya), però es desenvolupa molt bé si hi ha humitat, per això se solen plantar a la vora de les séquies.
És una vertadera llàstima que siga una fruita en decadència, ja que és molt nutritiva i té múltiples qualitats medicinals. Les fresques són molt digestives; les seques actuen com a tònic, laxant, diürètic i expectorant. Estes es presenten per consumir de diverses maneres: assoles, amb coques, albardades (bunyol de figa), amb pa de figa, etc.
Es calcula que hi ha uns sis-cents tipus diferents. Ací algunes de les més conegudes són les napolitanes o negres, les verdals, les de "pessonet" o les de sang de rossí.


Dites:

Això són figues d'un altre paner
Fer figa

Eixa (dona, xica) és una figa
Any figuer, any ploraner
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat
Els pecats de la figa, Déu no els castiga
Este món està perdut per la figa i el canut
Tira més un pèl de figa que una maroma de "barco"
Xiques no patiu que la figa és per al piu
El més natural és la figa pa'l pardal
Tindre una figa com un cabàs

Cançó popular mallorquina:

Sa figa, per ésser bona ha de tenir tres senyals; clivellada i secallona i picada d'animals.

Barraca de fesols de la garrofa i carabasses






.
Hui us mostre estes fotos que he fet en un camp del Camí de l'Alqueria, a Massamagrell. Tot ell estava plantat de carabasseres, però el que m'ha interessat és la barraqueta o caseta de fesols de la garrofa. Per a qui no ho conega, el llaurador fa una caseta amb canyes perquè la planta s'enfile i s'enrame.
El fesol de la garrofa és conegut també amb altres noms: garrofó, bajocó, fesol de ferradura.És una planta originària de l'Àmerica tropical i subtropical. Es planta molt en països càlids.
Per a nosaltres és un ingredient que no pot faltar en cap paella.

dimarts, 1 de setembre del 2009

La cebera

cebera a Quart de Poblet (autor Xavi Torres)
.



cebera restaurada. Al darrere es veu la construcció
original, feta d'atobons
.
ceberes a Massamagrell
.

La cebera és una construcció típica de l'Horta que s'utilitzava per emmagatzemar les cebes. Habitualment es feien de fusta (les parets i el sòl) i el sostre era de teules planes. També n'hi ha que són d'obra.
Són estretes i allargades i podien tindre una porta als laterals. En les parets es deixaven forats perquè correguera l'aire.
En l'actualitat han desaparegut quasi totes.