divendres, 21 d’octubre del 2011

Art espontani

No sé què en pensarà el propietari de la caseta, però a mi m'ha encisat.
La caseta es troba al terme de Massalfassar. N'hi ha d'altres també pintades que ja us les fotografiaré.


dissabte, 24 de setembre del 2011

La Calderona nevada

Quasi tots els hiverns no és estrany que alguns dies els habitants de l'Horta contemplem les muntanyes de l'interior nevades. Ací us deixe 2 fotografies del meu cosí Pep Mansó que va fer des de Massamagrell el gener de 2010.


El nostre Blog en De temporada

Ací teniu l'enllaç per vore el capítol 41 del programa De temporada de Canal 9 en què ens han tret:

http://www.rtvv.es/es/detemporada/temporada-Cap_13_556874311.html

dilluns, 25 de juliol del 2011

El Blog en De Temporada

El programa De Temporada de Canal 9 s'ha posat en contacte amb nosaltres amb la intenció de mostrar als televidents el procés complet que realitzem per penjar una nova entrada al blog. Per a ensenyar-los-ho hem quedat amb José. Actualment jubilat i que en un campet que té passa els matins i cultiva tota classe de productes: carabasses, cacau, tomates, carxofes, albergínies, raïm, bajoques, etc. Tot per al consum de casa i sense utilitzar cap tipus de química.
Per mostrar alguna de les faenes que fa José i que són representatives del que fan la resta de llauradors, hem vist com desullava les plantes, per a què els fruits es facen de la grandària que pertoca o com lligava els ulls de les tomateres a les canyes per a què vagen enfilant-se sobre elles.
Un detall ben curiós ha estat vore com les cacaueres creen una espècie d'arrel que s'endinsa en la terra i al seu cap té com un fesolet que amb el temps es farà el cacau que tan agust ens mengem. O quan José ens ha contat que planta alfabegueres entre els pebrots per espantar la carapatella o pudenta (insecte) i així que no taque el fruit.
Este trosset de terra dóna per a unes quantes visites més, que segur que farem per a mostrar-vos tots els productes que cultiva José al llarg de tot l'any.
Donem les gràcies a l'amabilitat del protagonista d'esta entrada (José) i als treballadors de Canal 9 (Salvador, Ximo i Marc). Hem pasat un matí d'allò més entretingut i instructiu.




José mostrant les carabasseres
.
.
gravant la desullada
.
lligant els ulls de la tomatera
.
.
.

.
barraca de bajoca
desullant les pebroteres

alfabeguera junt als pebrots
carapatella o pudenta



cacau i tomateres
.
.
buscant els fesolets del cacau
.
.
2 fesolets de cacau
 

dijous, 21 de juliol del 2011

Alqueria de La Tanca

Al terme del Puig, a la vora de l'AP-7, es troba esta alqueria completament reformada. Al costat d'ella està la font de La Tanca.









divendres, 15 de juliol del 2011

Alqueries

Vos mostrem les imatges de 2 alqueries. La de Palles, situada al terme de Rafalell, entre Massamagrell i Massalfassar, però que pertany al terme de València ciutat i la de la Benjamina, situada a Massalfassar.

ALQUERIA DE PALLES 

L'Alqueria de Palles és una construcció del segle XVII, aproximadament. Pertany a la partida de Rafalell (València) i li dóna nom al camí que passa pel seu costat.





ALQUERIA DE LA BENJAMINA





dilluns, 11 de juliol del 2011

L'esbarzer

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor.
La móra, fruit de l'esbarzer, és una fruita dolça molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, de vegades, vins i licors. Les fulles dissecades, utilitzades com infusions, tenen propietats antisèptiques urinàries, diürètiques i lleument laxants. La mora negra o esbarzer conté vitamines A, B i C, sals minerals, i pel seu alt contingut de ferro és utilitzada per prevenir i combatre l'anèmia. Entre d'altres facultats, estudis recents van comprovar que l'elevat contingut de flavonoides (tanins que també tenen els vins negres) contribueix a prevenir càncer i disminuir el colesterol roïn.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. (Wiquipèdia)










dissabte, 7 de maig del 2011

Insectes

Diabló o Corc de les malves, Morrut 

El diabló de les malves es caracteritza per posseir un aparell bucal mastegador situat a l'extrem d'una trompa. Senten una gran predilecció per viure a les malves, per la qual cosa se'ls coneix comunament com a diabló o corc de les malves.En sentir-se amenaçats recorren a un particular mètode, que consisteix en recollir les potes i deixar-se rodar pel full fins a caure a terra, on romanen immòbils, fingint estar morts, ocults entre la vegetació i la fullaraca. 







Xinxa de les malves, Coralet, Poll de moro,  (Pyrrhocoris apterus)

És un insecte molt comú i vistós, que es troba sobretot damunt les malves, on destaca pels seus colors taronja i negre contrastats, d'una estètica com d'artesania africana. Els coralets són insectes de comportament gregari; sovint se'n troben molts exemplars concentrats a la base d'una paret o damunt de la mateixa malva, mentre que les altres plantes en queden lliures.




 Xinxa de les crucíferes ( Eurydema ventralis)

 


Brunidora, Escarabat de les flors (Oxythyrea funesta)

És molt abundant sobre flors de molts tipus; amb freqüència destruïx els rovells florals de les vinyes i els arbres fruiters. Les larves s'alimenten de les arrels. Al volar fa un soroll semblant al de l'abella de la mel.