diumenge, 7 de març del 2010

VIA PARC NORD


Manifest Horta viva sense autovia

NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, que volem la conservació, protecció i explotació racional dels espais agrícoles valencians, i, en concret, de l’Horta de València,


MANIFESTEM:

1. És necessari mantenir l’Horta de València com a realitat econòmica, cultural i paisatgística de primer ordre:
L’Horta de València constitueix una excel·lent mostra de la cultura agrària de les societats mediterrànies al llarg dels segles, i un patrimoni que ha de ser protegit amb la màxima urgència. En ella, la integració entre el ser humà i el medi natural ha determinat un paisatge i una cultura singulars. Un territori que, a més de constituir el suport físic de les activitats agràries i d’interrelació entre habitants i municipis en ell integrats, acompleix una funció ambiental de contenció i d’amortiment de les tensions metropolitanes. Històricament, l’Horta de València ha constituït la font imprescindible d’aliments dels seus habitants, i a hores d’ara té i pot tenir una importància decisiva per a la seua salut i la seua economia.

2. En conseqüència, ens oposem a l’actual ocupació del territori de l’Horta de València, que implica tota una sèrie de projectes urbanístics i d’infrastructures.
Es tracta d’un procés d’ocupació desmesurat, irracional, agressiu contra la salut, el medi ambient i l’economia que, com a la resta del territori valencià, es fa sense comptar amb l’opinió de la ciutadania.
Més concretament, ens manifestem contraris al projecte anomenat VIAL PARC NORD que, a diferència del que es diu oficialment, aïllaria els pobles de la nostra comarca amb una barrera de vies ràpides que portarien més trànsit a les poblacions i arrasarien grans extensions de terrenys productius.
També ens mostrem contraris a que el soterrament de la línia 1 del metro es faça a canvi de la requalificació de terrenys d’horta per a generar plusvàlues urbanístiques que només beneficiarien uns pocs.

3. Farts de promeses incomplides de protecció de l’horta contra eixe desenvolupament insostenible, recuperem la iniciativa ciutadana per tal de revertir aquesta tendència destructiva.
-No al Vial Parc Nord.
-No al finançament del soterrament de la línia 1 del metro a canvi de requalificar terrenys d’horta.
-Per un pla de mobilitat comarcal a partir de les vies de comunicació actualment existents, que respecte els espais cultivats, evite l’augment del trànsit urbà, potencie el transport públic, i facilite i protegesca els desplaçaments a peu i en bicicleta.
-Per un pla d’ordenació del territori de l’Horta elaborat amb la participació ciutadana.
-Per la protecció efectiva de l’Horta com a espai cultivat, paisatge i bé cultural.
-Per la dignificació i la promoció de l’economia agrària de l’Horta amb mesures efectives de modernització compatibles amb el medi ambient, polítiques de preus justos, i promoció del consum local.

COORDINADORA INTERPOBLES “HORTA VIVA SENSE AUTOVIA”

divendres, 15 de gener del 2010

Terra amarga

Us reproduïm l'article que ha signat el professor d'Història de l'Art Albert Ferrer Orts al diari Levante.
.
Quan la terra de llaurar de l´Horta corre el perill de convertir-se en una crosta improductiva, principalment per l´acció de la pluja, l´agricultor ha de posar remei obrint-la per mitjà de solcs que l´oxigenen i que permeten repetir el miracle de la vida. Així és i així ha estat durant segles.
Aquest espai singular que envoltava València, avui un lànguid record del que fou en el passat, es troba per la pròpia acció de l´home en vies d´extinció. Bé és cert que ni l´horta sempre ha sigut la mateixa ni tampoc els encarregats de donar-li llustre secularment, però el fet que aviat puga desaparéixer –i, amb ella, una forma d´entendre el món- ha de posar-nos en alerta.
Potser conscients que el cinturó natural i rebost del cap-i-casal i de la seua àrea metropolitana estan en plena decadència, pel creixement desmesurat d´aquell i dels pobles veïns, la Generalitat ha posat en marxa el Pla d´Acció Territorial de l´Horta, en què es convida als ajuntaments, les associacions i entitats locals i els ciutadans (en especial els llauradors) a participar-hi activament.
Camps, conreus, arbres, arbusts i flora, fauna, séquies, motors, camins i sendes que, miraculosament, hi resten juguen segurament la darrera partida en un tauler d´escacs que mai ningú haguera imaginat fa només unes dècades. Els seus perpetus vigilants, qui ho anava a dir!, s´han mantingut per convicció en un medi que ja no els correspon però decidits a caure en silenci i honor, l´únic tresor de què fan gala atesa la penúria que dissortadament els singularitza a hores d´ara.
Mentrestant, un paratge natural sense igual declina davant la potència urbanitzadora i la inèrcia economicista d´una societat que (no ens enganyem) l´ha rebutjat quan ja no li ha interessat. Curiosa circumstància en un país en què, sobtadament, l´ecologisme, els ecoparcs per a la reutilització, el reciclatge i la reducció (les tres «R») o les depuradores semblen el non plus ultra educacionalment parlant.
En fi, un desgavell més en un país de flagrants contradiccions.

dilluns, 11 de gener del 2010

La Calderona nevada






.
Estos dies podem contemplar totes les muntanyes que envolten l'Horta cobertes de neu. Estes fotos les va fer la meua filla Clara el passat dia 8.

divendres, 1 de gener del 2010

SALVEM L'HORTA

.

Com molt bé expressen els amics de la PLATAFORMA SALVEM L'HORTA DE LLEIDA en estos dibuixos, nosaltres cridem ben alt i fort: SALVEM L'HORTA DE VALÈNCIA !!!!

divendres, 25 de desembre del 2009

diumenge, 20 de desembre del 2009

Alqueries de l'horta

Vos adjunte en el següent enllaç, un article interessantíssim d'Agustí Hernández Dolç, sobre les alqueries de l'horta, publicat a la revista Mètode: ALQUERIES DE L'HORTA.

A l'inici de l'article, si cliqueu sobre la paraula fotografies, voreu 20 fotos d'alqueries.
.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Llauradors arquitectes









.
Josep Pascual ha fet estes fotos per mostrar-nos el treball arquitectònic que han de fer els llauradors perquè les llavors que planten donen el seu fruit. Este laboriós treball tots sabem que està "molt ben pagat" i gaudix d'un "gran reconeixement social".