Alqueria de La Tanca

Al terme del Puig, a la vora de l'AP-7, es troba esta alqueria completament reformada. Al costat d'ella està la font de La Tanca.

Alqueries

Vos mostrem les imatges de 2 alqueries. La de Palles, situada al terme de Rafalell, entre Massamagrell i Massalfassar, però que pertany al terme de València ciutat i la de la Benjamina, situada a Massalfassar.

ALQUERIA DE PALLES 

L'Alqueria de Palles és una construcció del segle XVII, aproximadament. Pertany a la partida de Rafalell (València) i li dóna nom al camí que passa pel seu costat.

ALQUERIA DE LA BENJAMINA

L'esbarzer

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor.
La móra, fruit de l'esbarzer, és una fruita dolça molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, de vegades, vins i licors. Les fulles dissecades, utilitzades com infusions, tenen propietats antisèptiques urinàries, diürètiques i lleument laxants. La mora negra o esbarzer conté vitamines A, B i C, sals minerals, i pel seu alt contingut de ferro és utilitzada per prevenir i combatre l'anèmia. Entre d'altres facultats, estudis recents van comprovar que l'elevat contingut de flavonoides (tanins que també tenen els vins negres) contribueix a prevenir càncer i disminuir el colesterol roïn.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. (Wiquipèdia)

 

Insectes

Diabló o Corc de les malves, Morrut 

El diabló de les malves es caracteritza per posseir un aparell bucal mastegador situat a l'extrem d'una trompa. Senten una gran predilecció per viure a les malves, per la qual cosa se'ls coneix comunament com a diabló o corc de les malves.En sentir-se amenaçats recorren a un particular mètode, que consisteix en recollir les potes i deixar-se rodar pel full fins a caure a terra, on romanen immòbils, fingint estar morts, ocults entre la vegetació i la fullaraca. 

Xinxa de les malves, Coralet, Poll de moro,  (Pyrrhocoris apterus)

És un insecte molt comú i vistós, que es troba sobretot damunt les malves, on destaca pels seus colors taronja i negre contrastats, d'una estètica com d'artesania africana. Els coralets són insectes de comportament gregari; sovint se'n troben molts exemplars concentrats a la base d'una paret o damunt de la mateixa malva, mentre que les altres plantes en queden lliures.

 Xinxa de les crucíferes ( Eurydema ventralis)

 

Brunidora, Escarabat de les flors (Oxythyrea funesta)

És molt abundant sobre flors de molts tipus; amb freqüència destruïx els rovells florals de les vinyes i els arbres fruiters. Les larves s'alimenten de les arrels. Al volar fa un soroll semblant al de l'abella de la mel.

Marieta de set punts

La marieta de set punts (Coccinella septempunctata) és una espècie de coleòpter. És la més comuna d'Europa. Les seues èlitres són de color roig amb tres punts negres en cadascun, i un més sobre el lloc on ambdós s'ajunten, el que fa un total de set punts (d'ací el seu nom vulgar, i també el científic, del llatí septem, "set", i punctata, "puntejada").
Viu pràcticament en qualsevol lloc en el qual hi haja pugons, dels quals se n'alimenta. Tant els exemplars adults com les larves són voraces depredadors de pugons, raó per la qual ha estat introduïda a Amèrica del Nord per a combatre les plagues d'eixos paràsits de les plantes. (viquipèdia)

Nova passejada primaveral

Volteta d'hora i mitja pel terme de Rafalell i Massamagrell.

Planta invasora que colonitza els tarongers abandonats. S'obri per la meitat i aleshores l'aire escampa la llavor

Flor del taronger

Gafarró

 niu de merla

niu de gafarró

cireres

espantall o "cachondeo"?

esbarzer