divendres, 15 de juny de 2012

Molt més que Menjar


Les cooperatives de consum es multipliquen a l'Estat espanyol com una alternativa que beneficia el medi ambient, als compradors i als productors i crea una nova relació entre aquests.

Joan Canela / Ecoavant Digital
Dimarts a la vesprada al centre social Terra, al barri valencià de Benimaclet. Malgrat el seu aspecte de bar i centre d'activitats culturals, el local es va plenant de caixes de creïlles, albergínies, taronges i maduixes que van descarregant-se des de diferents furgonetes aparcades en doble fila enfront de la porta. Algunes persones executen un curiós ritual: es forma una fila de caixes plegables identificades amb un nom i, gràcies a la informació proporcionada per una base de dades en un ordinador portàtil i algunes impressions, es van omplint les caixes segons la comanda que hagi fet cada un dels noms que hi figura.
Aquesta tasca la realitzen els voluntaris -rotatius- del grup de consum Sóc el que Menge que un cop per setmana es reuneixen al Terra per rebre els productes directes de l'horta que envolta València i als consumidors -una trentena de famílies veïnes del barri i sòcies del grup- que s'acosten fins al centre social per carregar els seus carros de la compra i, en alguns casos, aprofitar per prendre un cafè o una cervesa i passar una estona.
Aquesta és només una de les centenars de cooperatives de consum disseminades per tot el país, un moviment que organitza els consumidors i els posa en contacte directe amb els productors d'aliments per proveir-se de fruita i verdura ecològica, de proximitat, sense intermediaris -amb el que es redueixen costos- i garantint una retribució justa per a l'agricultor.
La proliferació d'aquestes propostes s'ha accelerat en els últims mesos. La Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià té localitzades 19 en aquest territori. Segons la xarxa Ecoconsum n'hi hauria 85 a Catalunya -on eixe moviment és més antic i està més desenvolupat-, algunes de les quals serien al seu torn xarxes locals que agruparien més d'un grup, i el bloc madrileny Ecotrendy va censar-ne 149 en tot l'Estat espanyol el 2010. Però cap d'eixes llistes és completa -per exemple, Sóc el que Menge no figura a la valenciana- i és molt probable que el nombre real dupliqui o tripliqui aquestes xifres.
"Arran del 15-M hi ha hagut un boom dels grups de consum -explica Diego Álvarez, participant en Sóc què Menge- ja que són una mesura de contestació a algunes de les coses que es criticaven en els debats de les acampades" . Encara Sóc el que Menge és anterior a aquest moviment, Álvarez ha assessorat diverses cooperatives noves creades a partir dels nuclis originals de les assemblees de barri del 15-M.
Sobre les raons d'aquest creiximent, Álvarez ho té clar: "No és per diners, ja que encara que la nostra cistella de la compra és més barata que si la plenes en una botiga bio, seguix sent més cara que en una botiga de verdures de barri o en un super. Darrere d'eixes organitzacions hi ha una forma de protesta, una voluntat de canviar un model de consum cada volta més individualitzant per un altre més col·lectiu, on li pugues posar una cara a qui et conrea les carlotes i també als teus veïns del barri més enllà de preguntar per la tanda a la cua de la caixa. Si no s'entén açò, no s'entén res". A més, apunta que el grup, amb les seues relacions humanes i les seues activitats culturals i gastronòmiques -com les visites a les finques dels cultivadors- oferix uns beneficis que "no es poden comptar en diners".
Una forma de protesta que enganxa precisament perquè és efectiva, ja que oferix una alternativa que la gent pot veure -i fins a tocar, olorar o assaborir- a la cistella de la compra. Una alternativa que implica millores per al medi ambient -no només per la reducció de l'ús de pesticides i adobs químics i el fre als productes transgènics, sinó també per la mínima distància que ha de cobrir el transport entre el camp i la taula- i també un tracte més just amb el productor.
Però Vicente Bordera, president de Bioalacant -una de les primeres cooperatives de consumidors valenciana-, comenta que el perfil dels seus membres és "més ampli", i no només hi ha motivacions ètiques o ideològiques. "També n'hi ha que busquen un producte de més qualitat, saludable o que arribe a la seua taula, directament del camp, més fresc".
Tant Álvarez com Bordera coincidixen a destacar el valor d'eixes iniciatives com a ferramentes de canvi. Segons el primer "poques associacions es limiten a organitzar un consum per als seus membres. En la majoria de casos hi ha un treball actiu de proselitisme: es tracta de conscienciar la gent perquè convertisquen un acte quotidià, inevitable i normalment inconscient com és el consum en una via eficaç per canviar l'entorn més immediat".

Cap comentari:

Publica un comentari