dissabte, 9 de febrer del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
Terra i Xufa
.Compartim este interessant article publicat a Per l'Horta.
Terra
i Xufa és un projecte creat l'any 2004 a l'Horta Nord. Els seus
responsables, Enric Navarro i Francisco Planells, ens diuen: "Vam ser la
primera empresa a conrear xufa ecològica certificada per la Denominació
d'Origen Xufa de València
P. Bolaño / The Ecologist
Terra i Xufa tornen a BioCultura i concretament a BioCultura València. El 2008, la seua orxata va rebre el Premi BioCultura al Millor Producte. A més d'orxata, l'empresa també té en ecològic oli de xufa, farina de xufa, cervesa de xufa, orxata concentrada... Aposta pel producte local i per combinar la tradició, les arrels, amb la creativitat, la inventiva i les tècniques agroecològiques d'avantguarda. Xerrem amb Francisco Planells ...
Terra i Xufa és un projecte creat l'any 2004 a l'Horta Nord. Els seus responsables, Enric Navarro i Francisco Planells, ens diuen: "Vam ser la primera empresa a conrear xufa ecològica certificada per la Denominació d'Origen Xufa de València, i en elaborar la primera orxata ecològica certificada pel Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana. L'any 2008 presentem l'Oli de Xufa verge, i no hem deixat d'innovar en productes derivats de la xufa. El van seguir la farina de xufa el 2009 i la cervesa de xufa Antara el 2011". Francisco Planells assevera: "A més de l'orxata ecològica Terra i Xufa, que des de l'any 2008 ha estat present en totes les edicions de BioCultura, en aquesta edició del 2013 presentarem novament la Cervesa de Xufa Antara, de la qual només vam poder comptar amb un nombre limitat d'ampolles a l'edició del 2012, ja que acabàvem de llançar-la al mercat. Els visitants també podran degustar els nostres productes elaborats a partir de xufa de cultiu propi a l'Horta Nord com l'oli i la farina de xufes, i conèixer la nostra àmplia oferta de fruites i hortalisses de cultiu ecològic. Com a principal novetat en eixa edició de BioCultura València, comptarem amb rebosteria elaborada a partir de farina de xufa i orxata: Coca de Llanda, Fogasetes (galetes de xufa i anís) i coquetes salades de xufa i cacauet".
LA DISTRIBUCIÓ
Durant eixos anys, l'empresa ha presentat els seus productes a les fires ecològiques internacionals de major rellevància, Biofach a Nuremberg, el Fancy Food Show de Nova York o la fira de Biocultura de Barcelona i Madrid, on "la nostra orxata concentrada rebé el premi al millor Producte Ecològic de l'Any 2008, al que li va seguir el Aliments d'Espanya 2009, atorgat pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, en la categoria de jove empresariat. Els nostres productes de xufa es comercialitzen actualment als Estats Units, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i República Txeca. Encara que puga semblar una contradicció, la principal innovació d'eixe projecte ha consistit a rescatar productes derivats de la xufa tan antics com la cervesa, que ja elaboraven els egipcis al segle IV aC, l'oli, amb origen en l'Imperi Romà, o la farina, ja emprada com a ingredient de rebosteria en l'Imperi Islàmic". Planells afegeix: "Els nostres productes es poden trobar en supermercats i botigues de productes ecològics, herbolaris, botigues gourmets, i en algunes gelateries i cafeteries, que cada volta estan apostant més pels productes d'origen ecològic".
EL GUST
Sap el públic valorar les diferències de l'orxata ecològica? Planells és categòric: "Per descomptat, cada vegada ens trobem amb consumidors molt més informats dels beneficis que té per al nostre organisme i per al nostre entorn el consum de productes provinents de l'agricultura ecològica". El sabor dels productes de Terra i Xufa és inconfusible: hi ha personalitat, hi ha solera i hi terreta, però també molta creativitat. I hi ha vida per l'orxata més enllà de la temporada estiuenca? Planells ens diu: "Tot i que el consum d'orxata s'incrementa notablement en la temporada d'estiu, el seu consum es va fent cada volta més extensiu a la resta de l'any. L'orxata concentrada, un cop diluïda, té totes les qualitats de l'orxata natural, i és un perfecte substitut de la llet animal per a aquelles persones intolerants a la lactosa, el gluten o les proteïnes làcties, i pot consumir tant freda com calenta. A més, l'orxata s'empra cada volta més com a ingredient de rebosteria, ja que podem substituir la llet per orxata en l'elaboració de coques, flams, natilles...
Ara que estan tan de moda les llets vegetals, té més futur l'orxata? "Precisament, el fet que el consum d'orxata s'haja associat tradicionalment a l'estiu, no ens ha de fer oblidar que es tracta d'una llet vegetal amb unes propietats nutricionals extraordinàries, destacant el seu alt contingut en fibra, àcid oleic, minerals i aminoàcids essencials com l'arginina. És un aliment prebiòtic, i considerat component tradicional de la dieta mediterrània. Cada vegada són més reconegudes aquesta qualitats pels consumidors, així que encara està per arribar el veritable creixement del consum de l'orxata associat a les seues propietats saludables ", assenyala Planells.
FARINA I OLI DE XUFA
En quant als productes derivats de la xufa, li preguntem a Francisco quines característiques i aplicacions tenen la farina i l'oli de xufa: "La farina de xufa és 100% xufa mòlta, i, a més de les seues aplicacions en rebosteria, s'empra com complement dietètic. Afegint unes cullerades a la llet o iogurt, aconseguirem una alta aportació de fibra i antioxidants, a més d'ajudar a reduir els nivells de colesterol. En països com Alemanya i la República Txeca s'utilitza com a ingredient en l'elaboració de barretes de cereals. Quant a l'oli verge de xufa, s'obté per premsat en fred, igual que l'oli d'oliva. Podem utilitzar-lo per a l'elaboració d'amaniments i salses, o com acompanyament en cru de verdures, carns i peixos. El seu alt contingut en àcid oleic (71%) i en Vitamina E, li atorga propietats antioxidants, nutritives i hidratants, és un oli indicat per a massatges i per a la seva utilització en l'elaboració de locions corporals i cremes hidratants". Per finalitzar, li preguntem a Planells una cosa la resposta de la qual ja coneixem i és també una aposta vital per a nosaltres: El futur està en l'àmbit local, en arrelar-se a la terra? La resposta no es fa esperar: "Sens dubte, el futur dels productes hortofructícoles és el consum de proximitat. El consum de productes ecològics, que podem tenir a les nostres rebosts només unes hores després d'haver estat collits, a més d'garantir una màxima qualitat del producte, arriba als consumidors sense patir grans increments de preu associats al seu transport i emmagatzematge, i amb un impacte mediambiental molt menor ".
L'EMPRESA
Hijos de Salvador Costa, S.L. (HISC) va ser fundada, segons ens expliquen els seus responsables, "l'any 1897 pel nostre avi D. Salvador Costa. L'empresa es dedicava a la fabricació de licors i xarops. Va ser a partir dels anys 40, amb la segona generació, quan començà a comercialitzar l'orxata de xufes concentrada. En l'actualitat, som la tercera generació qui dirigim l'empresa amb noves tecnologies, comptant amb una història centenària que, unida a l'experiència, garanteix la màxima qualitat en tots els nostres productes. Estem situats a l'horta valenciana, entorn on es conrea la xufa; açò ens permet accedir i seleccionar la millor matèria primera en el seu propi lloc d'origen".
D'altra banda, afegeixen, "comptem amb un equip d'especialistes que, gràcies a la seua experiència, exerceixen amb la màxima professionalitat tots els controls que garanteixen la millor seguretat alimentària. A més, a les nostres instal·lacions disposem de tots els equips tècnics necessaris per complir eixos objectius. Així mateix, la nostra major inquietud de cara al futur va sempre lligada al desenvolupament de noves tècniques que aporten qualitats en un continu procés d'investigació que ens mantinga a l'avantguarda del nostre sector. Tots els nostres productes són 100% vegetals. No contenen gluten, colesterol, lactosa, colorants ni conservants. No necessiten fred per conservació i la caducitat és superior a dos anys gràcies a una pasteurització controlada i al seu envasat asèptic".
Per concloure, ens assenyalen: "L'any 2012 vam iniciar un nou projecte al costat de Terra i Xufa,"Noves Orxates Tradicionals de València", en el qual unim experiència i innovació per potenciar la comercialització i internacionalització dels nostres productes, i continuar innovant en el sector de la xufa i l'orxata".
Hijos de Salvador Costa S.L./Terra i Xufa
Avenida Padre Carlos Ferris, 113
46470-Albal (Valencia)
961260231
www.terraixufa.com
www.horchatashisc.com
hisc@horchatashisc.com
P. Bolaño / The Ecologist
Terra i Xufa tornen a BioCultura i concretament a BioCultura València. El 2008, la seua orxata va rebre el Premi BioCultura al Millor Producte. A més d'orxata, l'empresa també té en ecològic oli de xufa, farina de xufa, cervesa de xufa, orxata concentrada... Aposta pel producte local i per combinar la tradició, les arrels, amb la creativitat, la inventiva i les tècniques agroecològiques d'avantguarda. Xerrem amb Francisco Planells ...
Terra i Xufa és un projecte creat l'any 2004 a l'Horta Nord. Els seus responsables, Enric Navarro i Francisco Planells, ens diuen: "Vam ser la primera empresa a conrear xufa ecològica certificada per la Denominació d'Origen Xufa de València, i en elaborar la primera orxata ecològica certificada pel Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana. L'any 2008 presentem l'Oli de Xufa verge, i no hem deixat d'innovar en productes derivats de la xufa. El van seguir la farina de xufa el 2009 i la cervesa de xufa Antara el 2011". Francisco Planells assevera: "A més de l'orxata ecològica Terra i Xufa, que des de l'any 2008 ha estat present en totes les edicions de BioCultura, en aquesta edició del 2013 presentarem novament la Cervesa de Xufa Antara, de la qual només vam poder comptar amb un nombre limitat d'ampolles a l'edició del 2012, ja que acabàvem de llançar-la al mercat. Els visitants també podran degustar els nostres productes elaborats a partir de xufa de cultiu propi a l'Horta Nord com l'oli i la farina de xufes, i conèixer la nostra àmplia oferta de fruites i hortalisses de cultiu ecològic. Com a principal novetat en eixa edició de BioCultura València, comptarem amb rebosteria elaborada a partir de farina de xufa i orxata: Coca de Llanda, Fogasetes (galetes de xufa i anís) i coquetes salades de xufa i cacauet".
LA DISTRIBUCIÓ
Durant eixos anys, l'empresa ha presentat els seus productes a les fires ecològiques internacionals de major rellevància, Biofach a Nuremberg, el Fancy Food Show de Nova York o la fira de Biocultura de Barcelona i Madrid, on "la nostra orxata concentrada rebé el premi al millor Producte Ecològic de l'Any 2008, al que li va seguir el Aliments d'Espanya 2009, atorgat pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, en la categoria de jove empresariat. Els nostres productes de xufa es comercialitzen actualment als Estats Units, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i República Txeca. Encara que puga semblar una contradicció, la principal innovació d'eixe projecte ha consistit a rescatar productes derivats de la xufa tan antics com la cervesa, que ja elaboraven els egipcis al segle IV aC, l'oli, amb origen en l'Imperi Romà, o la farina, ja emprada com a ingredient de rebosteria en l'Imperi Islàmic". Planells afegeix: "Els nostres productes es poden trobar en supermercats i botigues de productes ecològics, herbolaris, botigues gourmets, i en algunes gelateries i cafeteries, que cada volta estan apostant més pels productes d'origen ecològic".
EL GUST
Sap el públic valorar les diferències de l'orxata ecològica? Planells és categòric: "Per descomptat, cada vegada ens trobem amb consumidors molt més informats dels beneficis que té per al nostre organisme i per al nostre entorn el consum de productes provinents de l'agricultura ecològica". El sabor dels productes de Terra i Xufa és inconfusible: hi ha personalitat, hi ha solera i hi terreta, però també molta creativitat. I hi ha vida per l'orxata més enllà de la temporada estiuenca? Planells ens diu: "Tot i que el consum d'orxata s'incrementa notablement en la temporada d'estiu, el seu consum es va fent cada volta més extensiu a la resta de l'any. L'orxata concentrada, un cop diluïda, té totes les qualitats de l'orxata natural, i és un perfecte substitut de la llet animal per a aquelles persones intolerants a la lactosa, el gluten o les proteïnes làcties, i pot consumir tant freda com calenta. A més, l'orxata s'empra cada volta més com a ingredient de rebosteria, ja que podem substituir la llet per orxata en l'elaboració de coques, flams, natilles...
Ara que estan tan de moda les llets vegetals, té més futur l'orxata? "Precisament, el fet que el consum d'orxata s'haja associat tradicionalment a l'estiu, no ens ha de fer oblidar que es tracta d'una llet vegetal amb unes propietats nutricionals extraordinàries, destacant el seu alt contingut en fibra, àcid oleic, minerals i aminoàcids essencials com l'arginina. És un aliment prebiòtic, i considerat component tradicional de la dieta mediterrània. Cada vegada són més reconegudes aquesta qualitats pels consumidors, així que encara està per arribar el veritable creixement del consum de l'orxata associat a les seues propietats saludables ", assenyala Planells.
FARINA I OLI DE XUFA
En quant als productes derivats de la xufa, li preguntem a Francisco quines característiques i aplicacions tenen la farina i l'oli de xufa: "La farina de xufa és 100% xufa mòlta, i, a més de les seues aplicacions en rebosteria, s'empra com complement dietètic. Afegint unes cullerades a la llet o iogurt, aconseguirem una alta aportació de fibra i antioxidants, a més d'ajudar a reduir els nivells de colesterol. En països com Alemanya i la República Txeca s'utilitza com a ingredient en l'elaboració de barretes de cereals. Quant a l'oli verge de xufa, s'obté per premsat en fred, igual que l'oli d'oliva. Podem utilitzar-lo per a l'elaboració d'amaniments i salses, o com acompanyament en cru de verdures, carns i peixos. El seu alt contingut en àcid oleic (71%) i en Vitamina E, li atorga propietats antioxidants, nutritives i hidratants, és un oli indicat per a massatges i per a la seva utilització en l'elaboració de locions corporals i cremes hidratants". Per finalitzar, li preguntem a Planells una cosa la resposta de la qual ja coneixem i és també una aposta vital per a nosaltres: El futur està en l'àmbit local, en arrelar-se a la terra? La resposta no es fa esperar: "Sens dubte, el futur dels productes hortofructícoles és el consum de proximitat. El consum de productes ecològics, que podem tenir a les nostres rebosts només unes hores després d'haver estat collits, a més d'garantir una màxima qualitat del producte, arriba als consumidors sense patir grans increments de preu associats al seu transport i emmagatzematge, i amb un impacte mediambiental molt menor ".
L'EMPRESA
Hijos de Salvador Costa, S.L. (HISC) va ser fundada, segons ens expliquen els seus responsables, "l'any 1897 pel nostre avi D. Salvador Costa. L'empresa es dedicava a la fabricació de licors i xarops. Va ser a partir dels anys 40, amb la segona generació, quan començà a comercialitzar l'orxata de xufes concentrada. En l'actualitat, som la tercera generació qui dirigim l'empresa amb noves tecnologies, comptant amb una història centenària que, unida a l'experiència, garanteix la màxima qualitat en tots els nostres productes. Estem situats a l'horta valenciana, entorn on es conrea la xufa; açò ens permet accedir i seleccionar la millor matèria primera en el seu propi lloc d'origen".
D'altra banda, afegeixen, "comptem amb un equip d'especialistes que, gràcies a la seua experiència, exerceixen amb la màxima professionalitat tots els controls que garanteixen la millor seguretat alimentària. A més, a les nostres instal·lacions disposem de tots els equips tècnics necessaris per complir eixos objectius. Així mateix, la nostra major inquietud de cara al futur va sempre lligada al desenvolupament de noves tècniques que aporten qualitats en un continu procés d'investigació que ens mantinga a l'avantguarda del nostre sector. Tots els nostres productes són 100% vegetals. No contenen gluten, colesterol, lactosa, colorants ni conservants. No necessiten fred per conservació i la caducitat és superior a dos anys gràcies a una pasteurització controlada i al seu envasat asèptic".
Per concloure, ens assenyalen: "L'any 2012 vam iniciar un nou projecte al costat de Terra i Xufa,"Noves Orxates Tradicionals de València", en el qual unim experiència i innovació per potenciar la comercialització i internacionalització dels nostres productes, i continuar innovant en el sector de la xufa i l'orxata".
Hijos de Salvador Costa S.L./Terra i Xufa
Avenida Padre Carlos Ferris, 113
46470-Albal (Valencia)
961260231
www.terraixufa.com
www.horchatashisc.com
hisc@horchatashisc.com
dimecres, 31 d’octubre del 2012
dilluns, 27 d’agost del 2012
Rosquilla negra
Estos cucs formen vertaderes plagues en els camps d'alfals, tomates, pebrots, etc. El nom li ve perquè durant el dia s'enrosquen. Prové d'una palometa nocturna.
dilluns, 30 de juliol del 2012
Juliol
Vos mostrem fotografies d'este mes que hem fet per Puçol.
 |
| Flor del meló |
 |
| Carregant melons a primera hora |
 |
| Polvoritzant |
 | |||
| Collint tomates |
 |
| Magrana |
 |
| Alfals |
 |
| Flor d'alfals |
 |
| Fesol de la garrofa |
 |
| Fesol de la garrofa |
 |
| Tomata |
 | |
| Plantó de caqui |
dimarts, 26 de juny del 2012
Les artèries de l'horta
Paisatge i paisanatge: Toni Torà, guarda de la séquia Real de Montcada en el tram entre Paterna i Godella
VICENTE LLADRÓ / Las Provincias
Toni va amb presses. L'aigua havia d'haver entrat a la Séquia de Montcada a les sis del matí i s'ha endarrerit a les dues de la vesprada. A més, a la veïna séquia de Tormos van a realitzar-hi unes obres i necessiten mantenir el canal sec, per la qual cosa han avisat perquè agafen la seua part. Aixina que el cabal pujarà a quatre metres cúbics i mig per segon i cal espavilar-se per distribuir l'aigua i que tot vaja bé. S'acumula la faena i no hi ha temps a perdre.
Ens hem citat en el vell escorxador de Godella, que ara es destina a finalitats culturals. Toni no diu "matadero" [com el periodista], sinó 'escorxador'. També crida l'atenció quan pronuncia altres paraules en un valencià més ortodox i acadèmic de l'habitual per ací, com 'gaudir', o 'mileurari', quan parla del seu fill, Pau, que ja viu pel seu compte, tot i ser encara mileurista, com tants joves. A més, no se li nota forçat, li ix natural aquest valencià més pur que sona tan bé. Després entendrem per què, quan explique que la seua dona, Amparo, és filòloga i professora de valencià, «i com sempre em corregix, procure parlar millor, i m'agrada».
Al costat del vell escorxador hi ha els horts urbans organitzats per l'ajuntament de Godella. Han anat a més i estan cuidats. A aquesta hora del final de la vesprada es troben plens de nous hortolans, en plena faena. Toni s'acosta i els diu que ja poden posar-se a regar. Fa un moment, la sèquia, que passa pel costat, estava quasi seca, però ara es nota que va pujant el cabal.
Toni Torà Giner és guarda de la séquia de Montcada, de la Reial Séquia de Moncada, com acostuma a corregir el seu president, Francisco Romeu, recordant que és reial pels privilegis concedits per Jaume I, fa quasi vuit segles.
Nou guardes i un 'torner'
Toni és un dels deu guardes d'aquesta comunitat de regants que abasta 30 pobles i 13 pedanies, des de l'assut sobre el Túria al terme de Paterna, un poc més amunt d'on creua l'autovia del 'by pass', fins als camps entre Puçol i Port de Sagunt. A ell li correspon precisament el tram entre Paterna i Godella, abastant enmig Carolines, Benimàmet, Beniferri i Burjassot.
És un guarda 'itinerant', dels nou que acompanyen l'aigua i maniobren per distribuir-la bé. Vuit s'encarreguen de trams successius voltant de Montcada, Meliana, Albalat dels Sorells, Museros, Massamagrell, El Puig i Puçol. El desé és el 'guarda torner', el que els coordina a tots.
La sèquia discorre entre una escola pública i la del Sagrat Cor. Toni accedix per ací fins al voltant del vell molí de Godella. Per entendre'ns, una enorme comporta que reté el cabal. Per alçar-la del tot són necessàries 350 voltes d'una maneta que el guarda s'acobla a l'engranatge, per anar obrint o tancant, segons convinga. Ara toca obrir perquè vindrà més aigua, no siga que es desborde, però tampoc cal alçar de colp, perquè es generaria una ona. Cal actuar amb diligència i molt coneixement.
Toni coneix cada viarany de la seua demarcació com el seu propi palmell. Circula pels laberíntics camins hortolans gairebé de forma automàtica, i entre mitjanes d'uns i altres reductes d'hortes talla per tramades urbanes. Conforme passa pels camps va deduint el que caldrà fer. «Ací -diu per exemple- van regar la setmana passada aquests horts de tarongers i no els tornaran a regar ara, sinó passades tres setmanes; aquestes parcel·les estan abandonades, aquelles cols ja s'han regat, i les plantonadas del costat, després no ha de quedar ningú pendent en aquest ramal, hauria cridat, i no es veuen cotxes. Aixina que pot tancar la portella corresponent. I de seguida, a maniobrar sobre un altre entorn, aquest de 800 voltes, al costat del vell Molí del Batà de Paterna.
A poc a poc anem veient com apareix una horta més degradada. El paisatge cuidat de Godella ha donat pas a un altre amb camps i edificis abandonats, alguns es van incendiar, les parets amb grafits, i en les motes i voltants de la sèquia s'ha de mirar amb compte on es posa el peu, perquè està ple de caques de gossos. Sembla com si tots els propietaris de cans paterners els portaren per ací.
Toni corrobora que aquesta part és més conflictiva. També pel tipus d'agricultors que hi ha. Escassegen més els professionals, s'han fet vells i ho han deixat, no hi ha continuïtat familiar. El seu buit ho van omplint en part aficionats que planten hortalisses en parcel·les que estaven incultes, sovint amb permís dels amos, a voltes en règim de lloguer, i també és notable la proliferació de camps d'alfals. L'auge de les quadres de cavalls de tot tipus (de passeig, equitació, tir i arrossegament, pura raça, etc.) ha fet que augmente la demanda de farratge, i com que hi ha sequera a tot Espanya i el transport ha pujat tant, resulta més rendible plantar alfals prop, sobretot si hi ha aigua gratis i abundant. Diuen que la bala d'alfals es cotitza a més de quatre euros.
Claus i cadenats
Arriba un jove que li demana ajuda. Vol regar l'alfals però no porta clau per obrir el cadenat de la portella. Toni es queixa de la manca de previsió i busca a la furgoneta la clau doble corresponent. Acumula desenes de claus. Portelles i vàlvules estan assegurades amb cadenats i la seua faena és anar obrint aquestes derivacions segons calga, per tancar-les quan s'acaben els torns de reg. Alhora, va alçant els torns sobre el canal per anar deixant passar el cabal. Resumeix així la tasca de bon govern: «Es tracta que no es quede sense aigua ningú que l'espere, però que no sobre, que no es perda, que seguisca el seu curs fins al final, i quan s'acabe, torna a començar el torn per dalt ». I aixina successivament.
Al costat del voltant del Molí de la Penya, a prop del col·legi de La Salle, uns nens naden a la sèquia plena d'aigua i la seua mare els riu la gràcia tot i el perill. Toni ho lamenta, però advertix que «ja no val la pena dir-los res, perquè damunt t'insulten, t'humilien, et trenquen els cadenats o els omplen de cola ... Hi ha molt vandalisme, i un deteriorament incessant. No és ja robar, sinó trencar perquè sí, i no hi ha autoritat que ho frene».
dijous, 21 de juny del 2012
LA NIT DE FOC DE L’HORTA
FESTA DE SANT JOAN, MASSALFASSAR
Divendres 22Plaça de l'església, 22:30
Correfoc infantil de la Colla de Dimoniets i Dimonietes de Massalfassar
Dissabte 23
Plaça de l'església, 24:00
Correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar
PituDJ
.
La Colla de Dimonis de Massalfassar realitzarà el seu Gran Correfoc de Sant Joan el proper dissabte 23 de juny.
Ja fa més d'una vintena
d’anys que Massalfassar (l’Horta Nord) rep l’estiu amb una
multitudinària cercavila de foc que reuneix diables, bésties i música de
dolçaina i tabal.
Enguany el tret inicial es donarà el 22 de juny amb la diada de la Colla de Dimoniets i Dimonietes
que realitzarà, cap a les 22:30 i a la plaça de l’església el seu
correfoc, amb la serp Sangonereta, com a principal protagonista.
L’endemà, el dissabte 23 de juny, i a partir de les 24:00, tindrà lloc el Gran Correfoc de Sant Joan de
la Colla de Dimonis de Massalfassar amb tot el seu bestiari: la gàbia
de Llucifer, la diablesa, lo Rat Penat, la Bicicleta de Foc, el Bou
Embolat, les dues Serps (Na Miquela i Sangonereta) i el Drac Ovidi.
En acabar el correfoc hi haurà ball amb PituDJ, una sessió golfa amb música de la terra i de més enllà.Divendres 22Plaça de l'església, 22:30
Correfoc infantil de la Colla de Dimoniets i Dimonietes de Massalfassar
Dissabte 23
Plaça de l'església, 24:00
Correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar
PituDJ
.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)