La cebera

cebera a Quart de Poblet (autor Xavi Torres)
.

cebera a Massalfassar (autor Pacopac)
.

cebera restaurada. Al darrere es veu la construcció
original, feta d'atobons
.

ceberes a Massamagrell

.

La cebera és una construcció típica de l'Horta que s'utilitzava per emmagatzemar les cebes. Habitualment es feien de fusta (les parets i el sòl) i el sostre era de teules planes. També n'hi ha que són d'obra.

Són estretes i allargades i podien tindre una porta als laterals. En les parets es deixaven forats perquè correguera l'aire.

En l'actualitat han desaparegut quasi totes.

El meló negre

La meua amiga Carmen "la xata" m'ensenyà, fa uns dies, uns melons que planta el seu home Paco (neollaurador, com molts altres que conec: quan acaba la seua faena, en el seu cas és obrer, se'n va al camp a traure endavant les tomates i melons que ha plantat). Es tracta del meló negre. Una varietat que es conserva molt bé ( 2-3 mesos) i que es pot menjar a l'hivern. Ací es penjava a les andanes o pallisses i el podies consumir al nadal.

És un meló de color verd fosc, de pell rugosa i gruixuda, que és molt apte per al transport.

Es comercialitza al novembre. Sembla que tenen certa fama els que provenen d'Elx.

També és conegut amb els noms de meló d'hivern i meló tardà.

Ah! ací va una dita relacionada amb el meló: " Després del meló vi a muntó; si es tendral en barral; si és d'alger en pitxer".

Plantar per a casa

.

Nelo és un llaurador jubilat de Massalfassar amb qui he fet amistat. Té un campet xicotet on planta carxofes, tomates, carabasses, melons d'alger, faves ... Ho fa, segons em comenta, per entretindre's, perquè li tira la terra i perquè és el que ha fet tota la vida.
Gaudix portant el que cull a casa i repartint entre amics i veïns. És dels que encara va en bicicleta o motet al camp, encara que ja li costa molt, perquè les cames ja no li responen.
Les fotografies que us mostre són del seu campet. Per cert, sempre té algun melonet per a donar-me.